felicitats

Hola Toni,

Primer que tot perdona, però no tenia ni idea de que es feia aquest sopar tant especial, acabo de veure-ho ara i no saps la ràbia que em fa. Saps perfectament que poques coses m’haurien impedit anar-hi.

Voldria escriure missatges tan macos com els que tens al blog, però sincerament ara no em surt res.

Però crec que tampoc cal que t’escrigui. Em viscut moltes coses junts, moments molt intensos dins l’entitat i personals.

Des de aquell prime quants toms hem donat!!!!! Però al final tornem a estar al mateix lloc... i ara com a senadors!!!

Moltes felicitats i una forta abraçada!!!!!

Roser Ramos